Dijous, 22 de Gener, Telecentro de Rafelguaraf, 17:02 hora Zulu.
El dia havia transcorregut amb normalitat, a les 10:10 obria el telecentre (10 minuts tard) i ja tenia al soltero internauta esperant a la porta (un dia anire presentant-los a tots), 10 minuts després vingueren com sempre la cuadrilla de 'no estudio, no trabajo', un poc mes xarradors estos dies, però res. Es a dir, un dia com un altre q anava a passar-me sense altercats seriosos. Un renegonet q altre als xiquets de 12 a 2, algún "shh" ocasional i punt.
El problema arrivaria a les 17:02 zulu (com he dit dalt).
La situació en eixe moment sol ser delicada, els 'no estudio, no trabajo' estan comentant airadament les seues aventures al chat, el grup perillós de teenagers (Monica, Desi, Zulle) esta tranquil, però la experiencia m'ha ensenyat q poden entrar en estat de potra en qualsevol moment. Per no comentar q els xiquets acaben a les 17 hores d'escola, en qualsevol moment es pot sentir una estampida per les escales, senyal de que venen. No obstant, controle la situació.
Però el problema arriva a l'hora mencionada. Entren dos xiques de complexió delgada, d'uns 27 anys, de bon vore (vamos, estan bones) vestides d'una forma q podriem qualificar sense marge d'error de "universitaries". M'esperaba el pitjor: "Voleu estudiar" i amb un ampli somriure me contesten la fatídica resposta "SI". El fet de q encenguen les llums del fons, encenent un interruptor ocult darrere de una estanteria (interruptor q ni jo ni ningú de l'ajuntament coneixia) hem fa pensar q coneixen el lloc i que si han vingut es per q consideren q poden estudiar.
UAHHH!! el meu honor de bibliotecari recentment adquirit em mana aconseguir silenci. També meu mana el meu honor adquirit en la pubertat de mostrar la meua autoritat i senyorio a unes pobres estudiants d'enfermeria q com a corderetes venen al meu corral a buscar silenci.
Però la tasca no es fàcil, els 'no estudio no trabajo' estan tinguent èxit en el chat, i cada comentari sexual q reben de tios fentse passar per ties es rebut amb vitors i aclamacions... a eixe grup, compossat per tios de 16 anys q me poden canejar, no els puc tirar fora directament. Per sort, he anat guanyantme la seua confiança i aconsegueixc mitigar un poc el soroll.
Monica i Desi no estan, i sense elles Zulle es queda trankila en Habbo. Pero les universitaries tenen la brillant idea d'encendre un radiador q jo ni coneixia (de nou) i ràpidament s'exten pel telecentre un olor a pols cremat q exalta als usuaris. "Aci fa olor a cremat primo!!", diu un jambo. Lidia i una d'escola s'escaroten, però actue ràpidament explicant q era el radiador i q no era excusa per a cridar. Per desgràcia Monica i Desi tornen amb dos DS disposades a jugar al Mario Bros. La situació reventa en un renegó meu cap a les teenagers q les sorpren a elles, a les universitaries i als xiquets (als jambos no, massa ocupats donant-li palmadetes a la esquena a Juanvi, q ha quedat demà a les 15:30 en una "tia").
Finalment, esgotat, cansat, en una vena unflada... he aconseguit q queden unes poques persones... he preguntat a les universitaries q si han pogut estudiar i me diuen q esta molt be, que avans si q no es podia...
Son les 19:00 Zulu, hora de cierre, tire als últims reductes a casa i els dic a les universitaries q vaig a estar mitja hora més a acabar una cosa, molt agraides estan ahi ara, estudiant. La cosa q tenia q acabar es esta cosa, el relat apassionant de com un pelucho llicenciat d'història de l'art pot convertir-se en un curtit galan bibliotecari q sap fer respectar el silenci (o el relat d'un tio q s'aburreix com una pedra en esta faena i un incident com aquest li pareix un avís de bomba, preferixc pensar q es lo primer)
