Aixina que vaig optar per preguntar en el gimnàs. Li vaig dir al responsable 'vullc fer algo per a perdre pes, no vullc unflame i pareixer uno de ixos.....' i vaig tallar la frase al comprobar que el responsable era un d'aquests croissants i que, de fet, casi tots els de dins eren croissants. Així va ser com, després de la recomanació del gatxo en qüestió, vaig acudir a la meua primera i fins ara única sessió d'spinning.
L'Spinning consisteix en pujar en una bici prou lleja i seguir les indicacions d'un monitor/speaker durant 45 minuts infernals. Clar, ahi no tenen en compte si es el primer dia que vas i les explicacions q em va donar van ser, per no dir un atra cosa, escuetes (potser, si estiguera bona parlariem d'un altra cosa...).
El potro de torturaHe vist per la red com ha de fer-se una sessió d'spinning correctament, i la he comparada en la meua:
- Calçat: la sola ha de ser dura, per a no fer-se mal en el pedal, ni han sabates especials pa spinning que s'enganxen al pedal. Jo duia unes sabatilletes en una espècie de pel·licula de goma que feia de sola.
- Posició: Cal regular el sellit a l'altura dels genolls i que al agarrar el manillar notes una posició natural. Jo hem vaig sentar en una que hem vam dir, en el culet prou avant.
- Resistència: Nia una rodeta que cal regular que dona resitència al pedaleig. Açò es clau, quant ni ha que fer ritme lent i plantats, tipo etapa de muntanya ni ha que donar-li resistència, sinò es com si no t'apoyares be. No cal dir que li donava la resistència al revés.
Tot això en música de villancicos, molt apropiada pa la època, però a ritme de Ximo Balló, pa marcar els temps. El monitor ens intentava expoliar amb frases del tipus: 'Ahora subimos chicos' 'Venga ahora fuerte' (mentre la música feia el clàssic subidón)... i gestos dinàmics i guais en les mans alhora de canviar de postura.
Després de 30 minuts de suar, mal de peus horrible i mal en tres parts de la cama hem vaig rendir. Vaig aixir caminant com si portara zancos i me'n vaig anar a la dutxa sense estirar. Això va ser el dimarts passat, encara hem fa mal com el primer dia. Si alçar vidre aprimara...
Patir, pa tir el de kennedy...
6 comentaris:
Sempre s'ha pensat entre els amics i jo(com a membre no-bital) que el xangoleón no ha fet, ni fa, mai res, i ara la teoria se'ns corrobora. Donem gràcies de que ha trobat feina, però ja podeu comprovar de que es tracta. Si, si, si,... es tracta de no fer res!!! Però el pitjor de tot és que ara que s'ha plantejat fer alguna cosa, en aquest cas, anar al gimnàs (tot per a que no se li noten les ganes de menjar que té continuament i acabar tipo l'amic eixe del Earl), resulta que s'ha quedat a banderes, i és per que inconscientment ha dit: "estoy haciendo demasiado, demasiado. Tengo que andolorirme los músculos para no poder haser más ejersisio y tener la escusa perfecta pa no haser nà". I ací el tenim, penjat a l'ordinador, contant-nos la seua vida dia a dia, explicant-nos com es fa l'spinning, com es dibuixa manga, etc.
Val, i ara t'escric alguna cosa bonica: espere que no et canses massa i que gaudisques de la feina que de tot pots traure coses bones. Que aprengues molta informmàtica amb aquells que no sabem ni tancar una "finestra", i esperem que algun dia entre algun barrino per la porta d'eixe Telecentre i... en fi.
MOlta Sort
qui no té faena deu lin dona. sempre ha sigut aixina..
Xa, no estem pa res xe!
el titol de l'escrit es meu!!
NO ESTEU PA RES!!!jajaja
en fi Daniel,,, la vida és aixina!
i ara ve Nadal, i menjarem torrons, i coca, i beurem, i mil coses de les que son per a no cuidar-se...
però així i tot... la vida sigue! i ara Nadal.
QUE PASEU BONES FESTES I FELIÇ ANY NOU!
bessos
dani sóc mj! i tú pa que necessites anar al gimnasi, ché?
bueno, al final no sé si reberes el crisma u qué... en fiiiii. (encara espere el meu dibuix manga, que ho sàpies)
molt bo aixo del bloc.
ale besets!
mj
Pa' haver-te vist... Que graciós estaries!
Bon nadal! :)
Publica un comentari a l'entrada