Nou blog

Xics, aci el meu nou blog: http://xangomalaga.blogspot.com/ , ficare básicament els meus progressos en el dibuix. Fins ara

Ale, les mateixes netes

a vore si aixina millor

i ara pals fans...

bueno va, un poquet de frikor tame esta be pa practicar l'entinte. Si, si, el primer esta tort si. Si, si, el segon es clareja en el primer i vicebersa, siiii. Tampoc es plan de dixar el telecentro sense fulles.

UELOOOO, el iniston

A mi m'agraden els auelets prou, i aci en tinguem uno prototipic, mirant a l'horitzo, ja q el pito ja fa temps q no pot vore-se'l.

Este va pals amics q diuen q nomes dibuixe ties bones i ninjes i coses dibujoides. Ese es un UELO.

PD: gracies a santi per inspirame pa ixa posicio de la ma darrere, es la q ell gasta pa pixar (son pare col·loca les dos segons ell)

Melissandre de Assai

CHOTARDA MALÈVOLA

Esta es Melissandre de Assai, una de les mes putangues de 'Canción de Hielo y fuego'. La veritat es q esta la he copiada algo de una Melissandre que roda per ahi per internet, la postura i aixo.

Melissandre esta bona, molt bona i per lo vist es mala, molt mala. Hasta aon porte de llibre encara no es pot dir q s'haja revelat lo que vol de veritat, pero una tia q filtra el veneno per un collar, parix sombres i te la manieta de que voler carregase a un rei pa resucitar dragons de pedra pos mira, fiame poquet.

Esta ja m'ha eixit algo millor q Daenerys, pero encara li falla algo, no se.

A Málaga!!

Al final m'he decidit, en lo que estic estalviant i lo q espere cobrar del paro me'n vaig a Málaga a fer un máster de ilustració i dibuix de còmic. Aixina q desde Octubre fins a Març no me voreu el pèl (exceptuant nadals i algún pontet).
Per lo que he vist en la web el nivell esta prou be i l'academia es un luxe (algu diria un poquet pijilongui i tot), les clases son de 8-10 persones. Pareix q me tinc q ficar les piles... Si algú te curiositat aci esta la web del centre.

http://www.animum3d.com/

Daenerys Targaryen

Aquesta es la primera de la q espere seran moltes entrades sobre personatges de 'Canço de gel i foc', la última meravella literaria q m'estic llegint (gràcies a Lydia q mel va regalar, i a Jaume per no destripamel massa). Es una passà!! Aixina q hem dedique a dibuixar-ne alguns dels personatges mes currats i carismátics q he vist mai.

Daenerys Targaryen: Un dels personatges mes carismátics i volguts per tots. Aci la tinguem, després de aguntar les galtaes del germà, les piuaes del home (bueno, al final li molaven), no se quantes traicions, un completo depilado a base de foc de pira, i diversos intentos d'asesinato.... Lluix el traje típic de Qarth (q le deja visible un pecho, jajajja q risa me fa això). Qarth es una ciutat, no les torres de quart. I la corona en tres dracs. Tamé porta dos campanetes a la trena, de les seues últimes victories. Resulta q els crokantis se fiquen una campaneta per cada victoria, aixina, a quant més victòries, més mariquitrolio pareixes.

Visca els Targaryen!! Fuego y sangre!!!

Quantum of solace

Nomes fer una reseñeta de l'anàlisis que fa el meu amic jaume http://blogs.myspace.com/index.cfm?fuseaction=blog.view&friendId=202768558&blogId=481941756

Llegiulo primer i després la resenya: Hem vaig adormir mirant-la i no per aborriment, es q hem va abruma. El meu cervell estava assimilant la nova velocitat. Desde eixe moment, ja no veig la realitat igual, les carreres de ussain bolt pa mi son carreres d tortuga. Quant ni ha tronà, veig com se ramifica el rellamp poc a poc. Puc contar mil·lesimes del cronometro, etc... en fi, aixina esta el tema. Lo millor pa mi es quant va Bond al cuartel general (jeje) pa que li expliquen de q va la copla i el planten davant d'una pantallaca tactil en la qual passaven fotos i documents i no t'enteres de res. Per lo vist, el bo de Bond tampoc se va enterar massa veient per aon devenix la peli despres. En fi, no apta pa epileptics

camisa dels kintos, full versión

Resulta q els kintos me van demanar q els dibuixara un motiu pa la camisa dels kintos d'enguany (redundancia tonta). Pos jo encantat, me llena de onda satisfacción, pos a la marxa. Pareix q en principi volien caricatures d'ells (cosa q a mi personalment me costa prou mes), pero jo he pensat en este dibuix, un quinto q en contes de mochileta pals coets (o millor dit, pals coets dels collons) porta un arsenal en una super mochilòtò. Bueno, atres detalls els comente en el bloc dels quitos, http://quintos10.blogspot.com/2009/02/dissenyant-la-samarreta.html?showComment=1234951380000#c7937806962980711347 , aci soles escric pa omplir un poc el foro i presentar el dibuix ja mes o menys acabat (a falta del ròtul).

Posta al dia

Xics i xiques seguidors del bloc, disculpes per les poques noticies que heu tingut de mi. Este article nomes per ficar-vos al dia un poc.

En estes dos semanes han passat coses importants q passe a ennumerar:

1) Va entrar Mari, la que abans feia la meua feina. Vam estar la setmana passada els dos junts fent el mateix horari. Es una dona del poble q sap imposar-se als nanos i als més majors, no com jo. Me cau be, es maja en mi.
2)En eixa setmana, en un moment q estaba jo sols, va passar un caos en el telecentre. Sento es va caure un bac, va tirar en terra a uno q es va burlar, amenaçes amb claus angleses (¿!!?).... a l'endema Mari va declarar estado de sitio al enterar-se i va tornar la pau, amb algunes expulsions del telecentre.
3)Llistat d'exclusions:
Sento-un mes sense entrar per armar ascama i tirar a uno a terra, tambe va apagar l'ordenador a dos xiquets
Alex- un mes sense entrar per apagar l'ordenador a un xiquet, inspirat per sento, va tindre la mala sort de apagar-li'l a l'únic xiquet q feia un treball. Ha sigut readmés per demanar perdó a Dani, després de les instruccions de Mari (que vergonya)
Adrian y xiquet q no se el nom- expulsats pa tota la tempora, per intercanvi d'amenaçes amb el xic q feia el treball. El xic sense nom va traure una clau anglesa, l'atre va amenaçar en traure la navaixa. No obstant cal investigar i considerar qui va començar, es parlara en l'estudiós.
Altres mesures: S'ha llevat el messenger de 5 ordinadors, aconseguint un considerable augment de benestar.
4) Retornada la pau, hem canviat l'horari. Ara treballare unes semanes de mati i altres de vesprada. Els matins fare de 8 a 14'30, i les vesprades de 13'30 a 8. Com vejeu treballe menys, cobre igual i damunt tinc més temps per a mi. De lujo. Lo unic es q ara hem de fer l'inventari de tots els llibres de la biblioteca, pero no pareix massa pesat.
5)Desencantat amb els adolescents de hui en dia, busque alternatives laborals i de oci a les oposicions. Estic mirant alguna academia de art, a vore....

Prou de pelis sobre huskys

L'altre dia estava en un cafe de Rafel on dine algun que atre dia mirant los Simpson, tranquilament, hasta q vaig vore el següent anunci: "Esta noche estreno en antena 3 de 'Snow Buddies' de dysney". Em vaig quedar petrificat, no podia ser, un altra pel·licula de Disney sobre huskys, en este cas: "un grupo de aventureros cachorros de golden retriever que llegan hasta Alaska, donde conocen a Shatsha, un joven husky siberiano, que les enseñara a ser perros de nieve" Iuuu!! almenys no era un grup sols de huskys, ni han tame golden retriever y a lo millor, pa variar, no acabava en una carrera de neu, a vore, continue llegint: "Así todos ellos, ayudan al dueño de Shasha a competir en una carrera de tiro de trineo con perros" NOOOOO!!! HO SABIA!!!!!!!!!

Per favor, cuantes van?aixina fent un calcul ràpid me'n ixen unes 5 pelis de Disney sobre huskys, casi totes en personatges reals, algunes d'animació... Si incluim en la llista altres produccions jo ja he perdut el compte .

Davant aquesta situació me planteje diversos interrogants i reflexions:

En quin moment s'ha creat este autèntic subgènere de cine familiar? El conegut com a cine familiar quasi sempre (perdó, sense el casi) ha sigut sempre remilgaet i un poc espelusnant. L'orige d'aquest gènere se m'escapa, però si q li presupose una raó de ser. Ara be, que dins del cine familiar ni haguen 25 pelis de huskis es ja de psicoanàlisis.

Que te de entranyable q 5 o 6 gossos-llop tiren de un trineo en un xoto damunt? Una constant en estes pel·licules es q el protagonista no canino de la peli troba la seua raó de ser en els 6 gossos huskys de turno, després de una mala època amorosa, d'un bache en la carrera etc... trobarà en un paratge verge la seua vertadera vocació com a fustigador de gossos. Me pareix un poc enfermís i hasta sàdic i zoofílic.

Perquè el husky? Que la indústria del cine busque tocar-nos la fibra amb animals no es nou. Lassie, la orca Willie, Big el serdo... però pareix q el fet de que el home gaste als huskys com a animals de tir ha fet gràcia a més de un chupasangres que ha vist ahi un filo per a parlar de valors com el treball en equip, el sacrifici i l'amistad. Son gossos ostia puta!!!! gossos!!!! i segurament l'unic treball en equip q estan plantejar-se fer es girar-se i berenar-se entre tots al gilipoyas de damunt del trineo i després al directoret de turno que els fa fer el gamba. Damunt son gossos llop!!! q de fet pareixen mes llop q gos!! xiquets, si es topeu en un husky feu-me cas i pugueu damunt d'una reixa.

Ni ha un complot en Alaska per a que es fagen estes pelis? Per q volen vendre'ns Alaska? un missatge recurrent en estes pelis acaba siguent "la vida en alaska (o qualsevol lloc del nord de USA o Canada) mola mazo, ni han huskys i la gent es molt autèntica". L'any q ve fare una pel·licula que es dira 'Daniel en la seua piscina' i tractarà de com passe l'estiu tocanmela en la meua piscina en un flotaor en posa-cubalibres, mentre el meu gos Asterix esta dins la seua caseta dormint i pensant "a pos, estic aixina tirant de trineos....." i els la enviare a Alaska a vore que passa. M'imagine als natius d'alli mirant la peli i als huskys mirant-los com diguent: "aneu-se'n a la merda"

Aixi que des d'aci dic: "BASTA YA DE PELIS DE HUSKYS", i demane la dimissió de Robert Vince (productor i director de la última pel·li sobre huskys de Disney) com a director, productor.... i ademés demane q se'l comdemne per corrupció de menors.

Tensió al telecentre

Dijous, 22 de Gener, Telecentro de Rafelguaraf, 17:02 hora Zulu.

El dia havia transcorregut amb normalitat, a les 10:10 obria el telecentre (10 minuts tard) i ja tenia al soltero internauta esperant a la porta (un dia anire presentant-los a tots), 10 minuts després vingueren com sempre la cuadrilla de 'no estudio, no trabajo', un poc mes xarradors estos dies, però res. Es a dir, un dia com un altre q anava a passar-me sense altercats seriosos. Un renegonet q altre als xiquets de 12 a 2, algún "shh" ocasional i punt.

El problema arrivaria a les 17:02 zulu (com he dit dalt).

La situació en eixe moment sol ser delicada, els 'no estudio, no trabajo' estan comentant airadament les seues aventures al chat, el grup perillós de teenagers (Monica, Desi, Zulle) esta tranquil, però la experiencia m'ha ensenyat q poden entrar en estat de potra en qualsevol moment. Per no comentar q els xiquets acaben a les 17 hores d'escola, en qualsevol moment es pot sentir una estampida per les escales, senyal de que venen. No obstant, controle la situació.

Però el problema arriva a l'hora mencionada. Entren dos xiques de complexió delgada, d'uns 27 anys, de bon vore (vamos, estan bones) vestides d'una forma q podriem qualificar sense marge d'error de "universitaries". M'esperaba el pitjor: "Voleu estudiar" i amb un ampli somriure me contesten la fatídica resposta "SI". El fet de q encenguen les llums del fons, encenent un interruptor ocult darrere de una estanteria (interruptor q ni jo ni ningú de l'ajuntament coneixia) hem fa pensar q coneixen el lloc i que si han vingut es per q consideren q poden estudiar.

UAHHH!! el meu honor de bibliotecari recentment adquirit em mana aconseguir silenci. També meu mana el meu honor adquirit en la pubertat de mostrar la meua autoritat i senyorio a unes pobres estudiants d'enfermeria q com a corderetes venen al meu corral a buscar silenci.

Però la tasca no es fàcil, els 'no estudio no trabajo' estan tinguent èxit en el chat, i cada comentari sexual q reben de tios fentse passar per ties es rebut amb vitors i aclamacions... a eixe grup, compossat per tios de 16 anys q me poden canejar, no els puc tirar fora directament. Per sort, he anat guanyantme la seua confiança i aconsegueixc mitigar un poc el soroll.

Monica i Desi no estan, i sense elles Zulle es queda trankila en Habbo. Pero les universitaries tenen la brillant idea d'encendre un radiador q jo ni coneixia (de nou) i ràpidament s'exten pel telecentre un olor a pols cremat q exalta als usuaris. "Aci fa olor a cremat primo!!", diu un jambo. Lidia i una d'escola s'escaroten, però actue ràpidament explicant q era el radiador i q no era excusa per a cridar. Per desgràcia Monica i Desi tornen amb dos DS disposades a jugar al Mario Bros. La situació reventa en un renegó meu cap a les teenagers q les sorpren a elles, a les universitaries i als xiquets (als jambos no, massa ocupats donant-li palmadetes a la esquena a Juanvi, q ha quedat demà a les 15:30 en una "tia").

Finalment, esgotat, cansat, en una vena unflada... he aconseguit q queden unes poques persones... he preguntat a les universitaries q si han pogut estudiar i me diuen q esta molt be, que avans si q no es podia...

Son les 19:00 Zulu, hora de cierre, tire als últims reductes a casa i els dic a les universitaries q vaig a estar mitja hora més a acabar una cosa, molt agraides estan ahi ara, estudiant. La cosa q tenia q acabar es esta cosa, el relat apassionant de com un pelucho llicenciat d'història de l'art pot convertir-se en un curtit galan bibliotecari q sap fer respectar el silenci (o el relat d'un tio q s'aburreix com una pedra en esta faena i un incident com aquest li pareix un avís de bomba, preferixc pensar q es lo primer)

Motius nadalencs

Ara q ja ha passat un temps prudencial després de nadal estic preparat per a fer-vos aquesta revelació.
El cas es que ma uela, tots els anys, en arrivar nadal te la feliç idea de decorar la casa amb motius nadalencs. Hasta aci tot bé, el problema es q uns d'eixos motius ¡¡¡Soc jo!! si señor, aci tingueu la foto d'un xiquet xicotet vestit com un vagabundo, en la bufanda de nadal cap amunt i en una espècie de cartolina q desitja 'Amor y paz'. Clar, el caxondeo dels meus germanets i els meus cosins es general. En el temps he anat agarran-li carinyo a este 'pobre diablo' i que ma uela el fique a l'aixumenera es pa mi ja un clàssic nadalenc, tipo els reis, l'arbre o les farteraes.
Dani: - Uela, ques que fiques això? que jo de xiquet era vagabundo?
Uela: - Calla! i lo bonico que es?
Clar, contra un argument d'eixe cal·libre i uns ullets i somriure encantador jo no puc dir res.

Ara que, l'altre fotomontage que col·loca, si que provoca algúna mini-discussió. Es tracta d'este bonic querubín, baixat dirèctament del cel, q ens desitja 'feliz navidad'. Un tracta de fer-se una imatge a pur d'anys i ma uela la destroça cada final de any per a tindre q començar de nou.

En fi, bon nadal en retràs a tots, i cuideu a les aueles, q vos poden fer una passaeta com esta

La música de la semana: Blonde on blonde, contrast

http://rapidshare.de/files/40269531/Blonde_On_Blonde-Contrast__KGDP__256kbps_.rar.html