Ara q ja ha passat un temps prudencial després de nadal estic preparat per a fer-vos aquesta revelació.
El cas es que ma uela, tots els anys, en arrivar nadal te la feliç idea de decorar la casa amb motius nadalencs. Hasta aci tot bé, el problema es q uns d'eixos motius ¡¡¡Soc jo!! si señor, aci tingueu la foto d'un xiquet xicotet vestit com un vagabundo, en la bufanda de nadal cap amunt i en una espècie de cartolina q desitja 'Amor y paz'. Clar, el caxondeo dels meus germanets i els meus cosins es general. En el temps he anat agarran-li carinyo a este 'pobre diablo' i que ma uela el fique a l'aixumenera es pa mi ja un clàssic nadalenc, tipo els reis, l'arbre o les farteraes.
Dani: - Uela, ques que fiques això? que jo de xiquet era vagabundo?
Uela: - Calla! i lo bonico que es?
Clar, contra un argument d'eixe cal·libre i uns ullets i somriure encantador jo no puc dir res.
Ara que, l'altre fotomontage que col·loca, si que provoca algúna mini-discussió. Es tracta d'este bonic querubín, baixat dirèctament del cel, q ens desitja 'feliz navidad'. Un tracta de fer-se una imatge a pur d'anys i ma uela la destroça cada final de any per a tindre q començar de nou.
En fi, bon nadal en retràs a tots, i cuideu a les aueles, q vos poden fer una passaeta com esta
