Hores i hores sentat al ordinador, en una sala, menjant moltes vegades coses poc recomanables.... Açò no podia continuar, necessitava fer un poc d'esport, però a les 8 de la nit en hivern... pues passe.
Aixina que vaig optar per preguntar en el gimnàs. Li vaig dir al responsable 'vullc fer algo per a perdre pes, no vullc unflame i pareixer uno de ixos.....' i vaig tallar la frase al comprobar que el responsable era un d'aquests croissants i que, de fet, casi tots els de dins eren croissants. Així va ser com, després de la recomanació del gatxo en qüestió, vaig acudir a la meua primera i fins ara única sessió d'spinning.
L'Spinning consisteix en pujar en una bici prou lleja i seguir les indicacions d'un monitor/speaker durant 45 minuts infernals. Clar, ahi no tenen en compte si es el primer dia que vas i les explicacions q em va donar van ser, per no dir un atra cosa, escuetes (potser, si estiguera bona parlariem d'un altra cosa...).
He vist per la red com ha de fer-se una sessió d'spinning correctament, i la he comparada en la meua:
- Calçat: la sola ha de ser dura, per a no fer-se mal en el pedal, ni han sabates especials pa spinning que s'enganxen al pedal. Jo duia unes sabatilletes en una espècie de pel·licula de goma que feia de sola.
- Posició: Cal regular el sellit a l'altura dels genolls i que al agarrar el manillar notes una posició natural. Jo hem vaig sentar en una que hem vam dir, en el culet prou avant.
- Resistència: Nia una rodeta que cal regular que dona resitència al pedaleig. Açò es clau, quant ni ha que fer ritme lent i plantats, tipo etapa de muntanya ni ha que donar-li resistència, sinò es com si no t'apoyares be. No cal dir que li donava la resistència al revés.
Tot això en música de villancicos, molt apropiada pa la època, però a ritme de Ximo Balló, pa marcar els temps. El monitor ens intentava expoliar amb frases del tipus: 'Ahora subimos chicos' 'Venga ahora fuerte' (mentre la música feia el clàssic subidón)... i gestos dinàmics i guais en les mans alhora de canviar de postura.
Després de 30 minuts de suar, mal de peus horrible i mal en tres parts de la cama hem vaig rendir. Vaig aixir caminant com si portara zancos i me'n vaig anar a la dutxa sense estirar. Això va ser el dimarts passat, encara hem fa mal com el primer dia. Si alçar vidre aprimara...
Patir, pa tir el de kennedy...
dilluns, 22 de desembre del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)