Posta al dia

Xics i xiques seguidors del bloc, disculpes per les poques noticies que heu tingut de mi. Este article nomes per ficar-vos al dia un poc.

En estes dos semanes han passat coses importants q passe a ennumerar:

1) Va entrar Mari, la que abans feia la meua feina. Vam estar la setmana passada els dos junts fent el mateix horari. Es una dona del poble q sap imposar-se als nanos i als més majors, no com jo. Me cau be, es maja en mi.
2)En eixa setmana, en un moment q estaba jo sols, va passar un caos en el telecentre. Sento es va caure un bac, va tirar en terra a uno q es va burlar, amenaçes amb claus angleses (¿!!?).... a l'endema Mari va declarar estado de sitio al enterar-se i va tornar la pau, amb algunes expulsions del telecentre.
3)Llistat d'exclusions:
Sento-un mes sense entrar per armar ascama i tirar a uno a terra, tambe va apagar l'ordenador a dos xiquets
Alex- un mes sense entrar per apagar l'ordenador a un xiquet, inspirat per sento, va tindre la mala sort de apagar-li'l a l'únic xiquet q feia un treball. Ha sigut readmés per demanar perdó a Dani, després de les instruccions de Mari (que vergonya)
Adrian y xiquet q no se el nom- expulsats pa tota la tempora, per intercanvi d'amenaçes amb el xic q feia el treball. El xic sense nom va traure una clau anglesa, l'atre va amenaçar en traure la navaixa. No obstant cal investigar i considerar qui va començar, es parlara en l'estudiós.
Altres mesures: S'ha llevat el messenger de 5 ordinadors, aconseguint un considerable augment de benestar.
4) Retornada la pau, hem canviat l'horari. Ara treballare unes semanes de mati i altres de vesprada. Els matins fare de 8 a 14'30, i les vesprades de 13'30 a 8. Com vejeu treballe menys, cobre igual i damunt tinc més temps per a mi. De lujo. Lo unic es q ara hem de fer l'inventari de tots els llibres de la biblioteca, pero no pareix massa pesat.
5)Desencantat amb els adolescents de hui en dia, busque alternatives laborals i de oci a les oposicions. Estic mirant alguna academia de art, a vore....

Tensió al telecentre

Dijous, 22 de Gener, Telecentro de Rafelguaraf, 17:02 hora Zulu.

El dia havia transcorregut amb normalitat, a les 10:10 obria el telecentre (10 minuts tard) i ja tenia al soltero internauta esperant a la porta (un dia anire presentant-los a tots), 10 minuts després vingueren com sempre la cuadrilla de 'no estudio, no trabajo', un poc mes xarradors estos dies, però res. Es a dir, un dia com un altre q anava a passar-me sense altercats seriosos. Un renegonet q altre als xiquets de 12 a 2, algún "shh" ocasional i punt.

El problema arrivaria a les 17:02 zulu (com he dit dalt).

La situació en eixe moment sol ser delicada, els 'no estudio, no trabajo' estan comentant airadament les seues aventures al chat, el grup perillós de teenagers (Monica, Desi, Zulle) esta tranquil, però la experiencia m'ha ensenyat q poden entrar en estat de potra en qualsevol moment. Per no comentar q els xiquets acaben a les 17 hores d'escola, en qualsevol moment es pot sentir una estampida per les escales, senyal de que venen. No obstant, controle la situació.

Però el problema arriva a l'hora mencionada. Entren dos xiques de complexió delgada, d'uns 27 anys, de bon vore (vamos, estan bones) vestides d'una forma q podriem qualificar sense marge d'error de "universitaries". M'esperaba el pitjor: "Voleu estudiar" i amb un ampli somriure me contesten la fatídica resposta "SI". El fet de q encenguen les llums del fons, encenent un interruptor ocult darrere de una estanteria (interruptor q ni jo ni ningú de l'ajuntament coneixia) hem fa pensar q coneixen el lloc i que si han vingut es per q consideren q poden estudiar.

UAHHH!! el meu honor de bibliotecari recentment adquirit em mana aconseguir silenci. També meu mana el meu honor adquirit en la pubertat de mostrar la meua autoritat i senyorio a unes pobres estudiants d'enfermeria q com a corderetes venen al meu corral a buscar silenci.

Però la tasca no es fàcil, els 'no estudio no trabajo' estan tinguent èxit en el chat, i cada comentari sexual q reben de tios fentse passar per ties es rebut amb vitors i aclamacions... a eixe grup, compossat per tios de 16 anys q me poden canejar, no els puc tirar fora directament. Per sort, he anat guanyantme la seua confiança i aconsegueixc mitigar un poc el soroll.

Monica i Desi no estan, i sense elles Zulle es queda trankila en Habbo. Pero les universitaries tenen la brillant idea d'encendre un radiador q jo ni coneixia (de nou) i ràpidament s'exten pel telecentre un olor a pols cremat q exalta als usuaris. "Aci fa olor a cremat primo!!", diu un jambo. Lidia i una d'escola s'escaroten, però actue ràpidament explicant q era el radiador i q no era excusa per a cridar. Per desgràcia Monica i Desi tornen amb dos DS disposades a jugar al Mario Bros. La situació reventa en un renegó meu cap a les teenagers q les sorpren a elles, a les universitaries i als xiquets (als jambos no, massa ocupats donant-li palmadetes a la esquena a Juanvi, q ha quedat demà a les 15:30 en una "tia").

Finalment, esgotat, cansat, en una vena unflada... he aconseguit q queden unes poques persones... he preguntat a les universitaries q si han pogut estudiar i me diuen q esta molt be, que avans si q no es podia...

Son les 19:00 Zulu, hora de cierre, tire als últims reductes a casa i els dic a les universitaries q vaig a estar mitja hora més a acabar una cosa, molt agraides estan ahi ara, estudiant. La cosa q tenia q acabar es esta cosa, el relat apassionant de com un pelucho llicenciat d'història de l'art pot convertir-se en un curtit galan bibliotecari q sap fer respectar el silenci (o el relat d'un tio q s'aburreix com una pedra en esta faena i un incident com aquest li pareix un avís de bomba, preferixc pensar q es lo primer)

Presentació

Hola a tots.

Com alguns amics meus sabeu, desde mitjans novembre tinc un nou treball, soc el responsable de la Biblioteca/Telecentre de Rafelguaraf. (Si, Telecentre, una paraula imposible de classificar, ¿que vos be a la ment al dir-la? a mi a algo antic, molt antic, però que es pensa que es modern)

¿Que deuria ser un Telecentre? El programa internet rural va naixer (supose jo) amb la intenció d'aproximar internet a petites poblacions a través de la creació de telecentres, aules dotades amb ordinadors amb internet. Un lloc on la gent podía satisfer les seues necessitats culturals, buscar feina, mirar possibles destins per a viatges.....Acercar la red a nuestro pueblo!!Oh!! que chulo!! Que ve que quedaríen els alcaldes al ficar un Telecentre al poble!!

¿Que es un Telecentre? No mos enganyem, qui realment necessita un ordinador per a treballar el te a casa (i altres que no el necessiten també). Aixina que els telecentres s'omplin de xiquets petits (germans petits de xics que no els deixen l'ordinador, normalment), teenagers que no tenen aon anar (recordem que es tracta de petites poblacions), algun que altre inclassificable (tios que ni estudien ni treballen) i un 1% de gent que realment ve a buscar feina per la red, a consultar el seu correu etc... ¿Que que fan els altres? lligar en xats, parlar en el messenger entre usuaris que estan en eixe moment al telecentre (mareta), jugar a videojocs gratuits molt, però que molt roins, buscar fotos de Joe Jonas, Nick Jonas, Cavano i tota una col·lecció de teen idols de ara (Han tornat els temps de la Super Pop!!)

Joe Jonas, el hombre, ostenta el record de búsqueda d'imatges del Telecentre de Rafelguaraf

Els que esperen a connectar-se ja imaginareu que estan molt callaets i que es porten molt be... ni criden... ni fumen.... ni mengen....ni trenquen algun cable (si, ja ma passat) i que quant acaben se'n van a casa perquè ahi no tenen res a fer, ja que mirar com juga un xiquet a un joc roin no interessa...... VAYA QUE SI!!!

Usuaris tipo d'un telecentre

Vamos, els telecentres son guarderies del poble on el 99 % dels que van no saben ni ficar les majúscules ni recorden que açò, realment, es una biblioteca.

Aixina que aci estic jo, intentant ficar un poc de ordre en el caos, gestionant els torns, tirant fora als que chillen (bueno, chillen tots, però tire als que inciten al desordre en el telecentre), impedint que menjen (exceptuant chupa chups, xicles etc...) i mostrant-los que la creueta ixa de dalt servix pa tancar finestres ' Però això no son finestrees!!' me deia un xiquet de 4 anys "no, mira, es diuen finestres pero no son com les de casa, son per a.... um... es igual.... tu apreta ahi i es tanca"......

Si, esta es la meua vida ara, i pa no tornar-me loquet del tot he fet aquest bloc, on bàsicament intercal·lare articles sobre coses que descobreixc aci (comics, cine, llibres... almenys tinc internet) i reflexions personals que me passen pel cap, últimament totes motivades pel contacte en la joventut, i també activitats que estic fent aci i fora d'aci, però sempre condicionades per la meua nova feina (algunes sorprenents).

..... bueno, se que es una xorra, pero com no ho faig per ningú, pa ningú, ni pa que li interesse a ningú...