Ara q ja ha passat un temps prudencial després de nadal estic preparat per a fer-vos aquesta revelació.
El cas es que ma uela, tots els anys, en arrivar nadal te la feliç idea de decorar la casa amb motius nadalencs. Hasta aci tot bé, el problema es q uns d'eixos motius ¡¡¡Soc jo!! si señor, aci tingueu la foto d'un xiquet xicotet vestit com un vagabundo, en la bufanda de nadal cap amunt i en una espècie de cartolina q desitja 'Amor y paz'. Clar, el caxondeo dels meus germanets i els meus cosins es general. En el temps he anat agarran-li carinyo a este 'pobre diablo' i que ma uela el fique a l'aixumenera es pa mi ja un clàssic nadalenc, tipo els reis, l'arbre o les farteraes.
Dani: - Uela, ques que fiques això? que jo de xiquet era vagabundo?
Uela: - Calla! i lo bonico que es?
Clar, contra un argument d'eixe cal·libre i uns ullets i somriure encantador jo no puc dir res.
Ara que, l'altre fotomontage que col·loca, si que provoca algúna mini-discussió. Es tracta d'este bonic querubín, baixat dirèctament del cel, q ens desitja 'feliz navidad'. Un tracta de fer-se una imatge a pur d'anys i ma uela la destroça cada final de any per a tindre q començar de nou.
En fi, bon nadal en retràs a tots, i cuideu a les aueles, q vos poden fer una passaeta com esta
4 comentaris:
Jejeje! Com no havia de posar la iaia la foto del net en la cara de tendret que fa? És més, jo la deixaria per a tot l'any. És graciòs entrar a casa d'un conegut i vore la seua foto fa més de vint anys, com la de la comunió, en la que posa una cara d'angelet (mai millor dit), i burlar-te, o comentar: "Ai! mira que gràcia. Daniel, ixe eres tu?" "Si, has vist que monet?"
Jo conec de gent, tant homes com dones, que porten sempre damunt una foto de quan eren menuts, que si al mòbil, que si a la cartera (per a quan vages a pagar acompanyat, es veja ben bé), que si a la carpeta, i, clar, no tens més remei que preguntar: "Ixe/a eres tu?" "Si, has vist que monet/a (i, aprofitant la colluntura), pos encara sóc un trocet de pa, o, a que encara tinc cara d'angelet?" o quelcom per l'estil.
A part de tot això, sempre és curiós i agradable recordar i mirar fotos, per si decàs ens oblidem de qui hem sigut. En aquest cas, si la iaia ho penja tots els Nadals, mai se t'oblidarà ixa cara de bona persona que tenies, que no té res a vore amb el barbut en el que t'has convertit, eh? jejejjee!!
Jo creia que açò era digne de sa uela Julia, pero a resulta que ha sigut Milagritos!!!
mj la germana de vicent:
XDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD
i jo mavergonyia de la meua felicitació en el bocata en la má i el bro mirant a la càmera de quan teníem 5 i 8 anys, jejejeje
eh, les aweles són una institució, i la teua més. que no m'entere jo q li rexiste més.
ah, di-li q jo vull una, XDDDDD
per cert, pensava al principi q era una ninya, no sé perquè....
XDDDDD
bé, m'has alegrat la vespra melóooo
au faveta!
Publica un comentari a l'entrada