No estem pa res

Hores i hores sentat al ordinador, en una sala, menjant moltes vegades coses poc recomanables.... Açò no podia continuar, necessitava fer un poc d'esport, però a les 8 de la nit en hivern... pues passe.
Aixina que vaig optar per preguntar en el gimnàs. Li vaig dir al responsable 'vullc fer algo per a perdre pes, no vullc unflame i pareixer uno de ixos.....' i vaig tallar la frase al comprobar que el responsable era un d'aquests croissants i que, de fet, casi tots els de dins eren croissants. Així va ser com, després de la recomanació del gatxo en qüestió, vaig acudir a la meua primera i fins ara única sessió d'spinning.

L'Spinning consisteix en pujar en una bici prou lleja i seguir les indicacions d'un monitor/speaker durant 45 minuts infernals. Clar, ahi no tenen en compte si es el primer dia que vas i les explicacions q em va donar van ser, per no dir un atra cosa, escuetes (potser, si estiguera bona parlariem d'un altra cosa...).

El potro de tortura

He vist per la red com ha de fer-se una sessió d'spinning correctament, i la he comparada en la meua:
- Calçat: la sola ha de ser dura, per a no fer-se mal en el pedal, ni han sabates especials pa spinning que s'enganxen al pedal. Jo duia unes sabatilletes en una espècie de pel·licula de goma que feia de sola.
- Posició: Cal regular el sellit a l'altura dels genolls i que al agarrar el manillar notes una posició natural. Jo hem vaig sentar en una que hem vam dir, en el culet prou avant.
- Resistència: Nia una rodeta que cal regular que dona resitència al pedaleig. Açò es clau, quant ni ha que fer ritme lent i plantats, tipo etapa de muntanya ni ha que donar-li resistència, sinò es com si no t'apoyares be. No cal dir que li donava la resistència al revés.

Tot això en música de villancicos, molt apropiada pa la època, però a ritme de Ximo Balló, pa marcar els temps. El monitor ens intentava expoliar amb frases del tipus: 'Ahora subimos chicos' 'Venga ahora fuerte' (mentre la música feia el clàssic subidón)... i gestos dinàmics i guais en les mans alhora de canviar de postura.
Després de 30 minuts de suar, mal de peus horrible i mal en tres parts de la cama hem vaig rendir. Vaig aixir caminant com si portara zancos i me'n vaig anar a la dutxa sense estirar. Això va ser el dimarts passat, encara hem fa mal com el primer dia. Si alçar vidre aprimara...

Patir, pa tir el de kennedy...

Aprenent a fer manga

Aprofitant els ratets morts en el Telecentre (que coincidixen exactament en les hores d'escola primària) he anat millorant i aprenent a dibuixar manga.
No es tan dificil!! molta gent s'acobarda enseguida al vore il·lustracions currades, pero va tot pas per pas. Una cosa si, t'ha d'agradar el manga i llegir-ne prou per a tindre una bona imagineria (ja ficare alguns comics que he anat llegint aci, pa anar fent).

Es fàcil trobar tutorials i cursets en internet... però lo millor que he trobat es la web de Mark Crilley (http://markcrilley.com/), un tipet americà que te penjats en You Tube molts videos tutorials sobre com dibuixar ulls, perfils, robes, etc... als que pots accedir desde la web. Dibuixa molt be!! això si, tot en anglés, encara que només mirant-lo ja aprens un muntó. Va molt pas a pas, ara que, millor quedar-se en la idea perquè tècnicament el tio es un crack.
Per lo que he llegit va ser guanyador d'alguns premis per un manga (o amerimanga com diuen alguns si el manga es de EEUU) anomenat Miki Falls.

Alguns exemples: perfils

roba
ulls
100 tipos de ulls!!

(per cert el dibuix es meu, ja li estic pillant el truquet als plecs de la roba, es la novia que mai tindre) (una xica de 13 anys que li diuen Monica del telecentre insisteix en que diga que esta aci en mi mentre escric açò, es la intimitat del telecentre)

Presentació

Hola a tots.

Com alguns amics meus sabeu, desde mitjans novembre tinc un nou treball, soc el responsable de la Biblioteca/Telecentre de Rafelguaraf. (Si, Telecentre, una paraula imposible de classificar, ¿que vos be a la ment al dir-la? a mi a algo antic, molt antic, però que es pensa que es modern)

¿Que deuria ser un Telecentre? El programa internet rural va naixer (supose jo) amb la intenció d'aproximar internet a petites poblacions a través de la creació de telecentres, aules dotades amb ordinadors amb internet. Un lloc on la gent podía satisfer les seues necessitats culturals, buscar feina, mirar possibles destins per a viatges.....Acercar la red a nuestro pueblo!!Oh!! que chulo!! Que ve que quedaríen els alcaldes al ficar un Telecentre al poble!!

¿Que es un Telecentre? No mos enganyem, qui realment necessita un ordinador per a treballar el te a casa (i altres que no el necessiten també). Aixina que els telecentres s'omplin de xiquets petits (germans petits de xics que no els deixen l'ordinador, normalment), teenagers que no tenen aon anar (recordem que es tracta de petites poblacions), algun que altre inclassificable (tios que ni estudien ni treballen) i un 1% de gent que realment ve a buscar feina per la red, a consultar el seu correu etc... ¿Que que fan els altres? lligar en xats, parlar en el messenger entre usuaris que estan en eixe moment al telecentre (mareta), jugar a videojocs gratuits molt, però que molt roins, buscar fotos de Joe Jonas, Nick Jonas, Cavano i tota una col·lecció de teen idols de ara (Han tornat els temps de la Super Pop!!)

Joe Jonas, el hombre, ostenta el record de búsqueda d'imatges del Telecentre de Rafelguaraf

Els que esperen a connectar-se ja imaginareu que estan molt callaets i que es porten molt be... ni criden... ni fumen.... ni mengen....ni trenquen algun cable (si, ja ma passat) i que quant acaben se'n van a casa perquè ahi no tenen res a fer, ja que mirar com juga un xiquet a un joc roin no interessa...... VAYA QUE SI!!!

Usuaris tipo d'un telecentre

Vamos, els telecentres son guarderies del poble on el 99 % dels que van no saben ni ficar les majúscules ni recorden que açò, realment, es una biblioteca.

Aixina que aci estic jo, intentant ficar un poc de ordre en el caos, gestionant els torns, tirant fora als que chillen (bueno, chillen tots, però tire als que inciten al desordre en el telecentre), impedint que menjen (exceptuant chupa chups, xicles etc...) i mostrant-los que la creueta ixa de dalt servix pa tancar finestres ' Però això no son finestrees!!' me deia un xiquet de 4 anys "no, mira, es diuen finestres pero no son com les de casa, son per a.... um... es igual.... tu apreta ahi i es tanca"......

Si, esta es la meua vida ara, i pa no tornar-me loquet del tot he fet aquest bloc, on bàsicament intercal·lare articles sobre coses que descobreixc aci (comics, cine, llibres... almenys tinc internet) i reflexions personals que me passen pel cap, últimament totes motivades pel contacte en la joventut, i també activitats que estic fent aci i fora d'aci, però sempre condicionades per la meua nova feina (algunes sorprenents).

..... bueno, se que es una xorra, pero com no ho faig per ningú, pa ningú, ni pa que li interesse a ningú...