divendres, 19 de desembre del 2008

Presentació




Hola a tots.
Com alguns amics meus sabeu, desde mitjans novembre tinc un nou treball, soc el responsable de la Biblioteca/Telecentre de Rafelguaraf. (Si, Telecentre, una paraula imposible de classificar, ¿que vos be a la ment al dir-la? a mi a algo antic, molt antic, però que es pensa que es modern)

¿Que deuria ser un Telecentre? El programa internet rural va naixer (supose jo) amb la intenció d'aproximar internet a petites poblacions a través de la creació de telecentres, aules dotades amb ordinadors amb internet. Un lloc on la gent podía satisfer les seues necessitats culturals, buscar feina, mirar possibles destins per a viatges.....Acercar la red a nuestro pueblo!!Oh!! que chulo!! Que ve que quedaríen els alcaldes al ficar un Telecentre al poble!!

¿Que es un Telecentre? No mos enganyem, qui realment necessita un ordinador per a treballar el te a casa (i altres que no el necessiten també). Aixina que els telecentres s'omplin de xiquets petits (germans petits de xics que no els deixen l'ordinador, normalment), teenagers que no tenen aon anar (recordem que es tracta de petites poblacions), algun que altre inclassificable (tios que ni estudien ni treballen) i un 1% de gent que realment ve a buscar feina per la red, a consultar el seu correu etc... ¿Que que fan els altres? lligar en xats, parlar en el messenger entre usuaris que estan en eixe moment al telecentre (mareta), jugar a videojocs gratuits molt, però que molt roins, buscar fotos de Joe Jonas, Nick Jonas, Cavano i tota una col·lecció de teen idols de ara (Han tornat els temps de la Super Pop!!)



Joe Jonas, el hombre, ostenta el record de búsqueda d'imatges del Telecentre de Rafelguaraf


Els que esperen a connectar-se ja imaginareu que estan molt callaets i que es porten molt be... ni criden... ni fumen.... ni mengen....ni trenquen algun cable (si, ja ma passat) i que quant acaben se'n van a casa perquè ahi no tenen res a fer, ja que mirar com juga un xiquet a un joc roin no interessa...... VAYA QUE SI!!!

Usuaris tipo d'un telecentre

Vamos, els telecentres son guarderies del poble on el 99 % dels que van no saben ni ficar les majúscules ni recorden que açò, realment, es una biblioteca.

Aixina que aci estic jo, intentant ficar un poc de ordre en el caos, gestionant els torns, tirant fora als que chillen (bueno, chillen tots, però tire als que inciten al desordre en el telecentre), impedint que menjen (exceptuant chupa chups, xicles etc...) i mostrant-los que la creueta ixa de dalt servix pa tancar finestres ' Però això no son finestrees!!' me deia un xiquet de 4 anys "no, mira, es diuen finestres pero no son com les de casa, son per a.... um... es igual.... tu apreta ahi i es tanca"......

Si, esta es la meua vida ara, i pa no tornar-me loquet del tot he fet aquest bloc, on bàsicament intercal·lare articles sobre coses que descobreixc aci (comics, cine, llibres... almenys tinc internet) i reflexions personals que me passen pel cap, últimament totes motivades pel contacte en la joventut, i també activitats que estic fent aci i fora d'aci, però sempre condicionades per la meua nova feina (algunes sorprenents).

..... bueno, se que es una xorra, pero com no ho faig per ningú, pa ningú, ni pa que li interesse a ningú...

2 comentaris:

Elfo oscur ha dit...

Jajajja, una excel·lent narrativa per descollonar-se agust un ratet....em quede amb:

qui realment necessita un ordinador per a treballar el te a casa

i un 1% de gent que realment ve a buscar feina per la red, a consultar el seu correu etc...

Per cert com es diu el individu que treballa en un telecentre? Ahi deixe caure la pregunta..

Cirera ha dit...

Desde castelló contestem: telecentrista, jajaj

Una bona primera entrada. A pesar de tindre que aguantar tots els crios que poder arribar a ser massa insoportables, ací ens tens, als viciats de sempre cara l'ordenador dispostos a tindre una bona conversació, normalment sexual, per a alegrar-te un poc el dia al telecentre.

Espere que et vaja bé el blog i et desfogues, com fem molts, escrivint a sovint unes línies que moltes vegades son difícils de guardar-se per a ú mateix.